Tag Archives: barcelona

Mercè Carreras y Wu Yuwen: “Las mujeres de Shanghái y Barcelona son vanguardia en el empoderamiento femenino”

2 Nov

MerceCarrerasyWuYuwen2Barcelona-Shanghai Women Bridge (BSWomenB) es un proyecto intercultural al frente del que se encuentran Mercè Carreras-Solanas y Wu Yuwen. Esta iniciativa busca unir a las emprendedoras y profesionales de diferentes generaciones que viven en el área de influencia de ambas ciudades. El objetivo es promover la transferencia de tecnología y compartir conocimientos y valores culturales.

La asociación nace con el objetivo de generar confianza intercultural ¿Cómo se define esa confianza? Entendemos la confianza intercultural como un deseo de conocer a la otra, de pensar que te puede aportar algo positivo, que no se trata de un juego de suma cero sino de un win-to-win (todas ganamos en el intercambio). No es una asociación propiamente dicha, sino un grupo informal de profesionales de ambas ciudades que con una web, un blog y una cuenta de twitter gestionados por una shanghainesa y una barcelonesa promueven esta confianza intercultural con el objetivo de conseguir un intercambio de experiencias que nos permita conocernos mejor y, por lo tanto, confiar más en la otra.

Desde su creación, ¿cuáles han sido los proyectos que han tirado adelante? En 2009 contactamos con la China Europe International Business School (CEIBS) a través de Pedro Nueno y Jaume Ribera y entramos en contacto con la cátedra del Puerto de Barcelona y con Cristina Castillo, con quien mantenemos contactos desde entonces y que forma parte de este proyecto. En 2010 asistimos a la Expo de Shanghái durante la Semana Catalana e hicimos difusión en el blog y en la web con las crónicas de Silvia Company, que trabajó en el pabellón de España. Hicimos difusión con fotografías del pabellón de Barcelona y participamos en los diferentes actos que se hicieron durante la semana y en el acto conjunto que hicieron las universidades catalanas para darse a conocer en Shanghái.

Comentan que el lema de la Expo, “Better City, Better Life”, encajaba perfectamente con su filosofía. Sí. Barcelona-Shanghai Women Bridge considera la ciudad como la principal estructura organizativa contemporánea, por encima, a nivel de eficiencia en la gestión, de los otros niveles de gestión de gobierno. Creemos que las mujeres tenemos mucho que aportar a la gestión de las ciudades porque una ciudad que se adapta a las necesidades de las mujeres, se adapta a las necesidades de toda la población. También en 2010 contactamos con la Shanghai Women Federation (SWF), asociación que engloba a las mujeres de Shanghái de todas las áreas profesionales. Las recibimos en su primera visita a Barcelona.

¿En qué se diferencia la situación de las mujeres en Shanghái y en Barcelona? Una impresión personal, corroborada con Wu Yuwen, es que entre las mujeres de Shanghái reina un mayor pragmatismo y una mayor capacidad de relacionarse con el dinero, numerosos estudios señalan que las mujeres occidentales históricamente han mantenido una relación distante con el dinero. En cambio en Shanghái tradicionalmente la mujer ha gestionado el dinero de la familia y es muy habitual que sea la mujer quien pague las cuentas de la familia en público, por ejemplo, en el restaurante, mientras que en Barcelona, si hay un hombre en la mesa, el camarero aún suele llevarle la cuenta a él.BSBwomen

¿Cree que es así por alguna razón? Quizá por la política del hijo único –que ha convertido a los niños en un bien escaso– los hombres se han implicado más en su cuidado y, al no tener tantas cargas familiares, ellas han podido dedicar más tiempo a la vida profesional. Esto hace que sea más fácil para ellas hablar de dinero y que estén más orientadas a buscar resultados monetarios y a hacer negocios que las barcelonesas. En Barcelona, hasta ahora, la cohesión social y el estado del bienestar han permitido unas mayores cotas de idealismo en la relación de las mujeres con los negocios.

¿En qué se parecen? Unas y otras pertenecen a las ciudades más avanzadas y progresistas de sus países, a dos de las ciudades pioneras a nivel global, esto hace que las mujeres de ambas ciudades hayan constituido la vanguardia en la defensa de los derechos y el empoderamiento de las mujeres. De todas formas todavía queda un largo camino por recorrer, todavía hay un alto porcentaje de violencia machista en ambas ciudades. Este fue precisamente uno de los temas que abordamos en el workshop que organizamos en Barcelona, en Casa Asia en mayo de 2011, donde Zhao Zhijuan, presidenta del Shanghai Minhang District Women’s Federation, explicó las medidas concretas aplicadas en su distrito para la prevención y lucha contra la violencia machista. Señaló que se trata de un problema estructural y, por tanto, global.¿Qué puede aprender Occidente de China? La perseverancia, la paciencia, el no querer convencer a los demás, China copia del exterior lo que considera bueno y espera que nosotros hagamos lo mismo. Es una cultura espejo.

Los puentes que se han creado con el proyecto Barcelona-Shanghai Women Bridge, ¿qué frutos concretos han dado? De momento hemos creado lazos estables con profesionales vinculadas al CEIBS, la SWF y la Fudan University y con empresarias y profesionales de diferentes sectores, lo que nos permite ir tejiendo una red de vínculos personales y profesionales que facilitan la tarea de intercambio de buenas prácticas entre ambas ciudades. En Barcelona estamos en contacto con profesionales de la Universidad de Barcelona, Casa Asia y el Consejo de las Mujeres del Ayuntamiento de Barcelona.

¿Por qué es importante crear asociaciones y organizaciones que vinculen ambas realidades? Porque son culturas muy diferentes y China y su nuevo liderazgo despierta miedos que queremos ayudar a disminuir por la vía del conocimiento y la comprensión mutua.

Publicado en Hola China.  5/09/2012

Advertisements

Les set diferències

4 Dec

Xerrant amb un grup de gent, una amiga de Barcelona, comenta: “Aquí, a Buenos Aires, la gent no corre pel carrer”. “Com no corre?”, diu la resta. “Sí, bé, surten a córrer als boscos, als parcs i a les places, però si arriben tard a un lloc, no corren pel carrer”.

La reflexió és del tot certa.

Sempre he estat una d’aquelles persones que és puntual a les cites perquè ha corregut pel carrer per arribar a l’hora. Des que visc a Buenos Aires, m’he “aportenyat” en aquest sentit. El motiu és que veure algú corrent pel carrer –sense equip de footing– és tan estrany que tothom ho associa a un robatori o a què s’està fugint o escapant d’algú. Així que si bé als inicis vaig posar en pràctica el meu costum, vaig percebre les mirades estranyades i com els vianants s’apartaven al meu pas i s’agafaven fort les bosses i carteres.

Arrel de la reflexió, em proposo jugar a les set diferències. L’esmentada, la primera.

Altra vinculada a la seguretat: a un edifici, si els veïns no et coneixen perquè no s’han creuat mai amb tu o perquè hi ets de visita, són capaços de tancar-te la porta als morros. Un comentari habitual a la porta d’accés de qualsevol edifici de Catalunya quan hi ha algú, del tipus “Vol entrar?”, aquí és més que impensable. De fet, he experimentat la situació en la pròpia pell, de veure com un veí tanca ràpidament la porta perquè no pugui entrar mentre aquesta acaba de tancar-se amb el seu propi moviment.

Tercera. El cafè amb llet sempre ve amb la llet molt calenta (comentari negatiu), sempre acompanyat d’un got d’aigua o aigua amb gas (comentari molt positiu) i d’alguna galeteta gentilesa de la casa (comentari més que positiu), i el sucre i l’edulcorant estan sempre sobre la taula, perquè així no calgui que demanis l’un o l’altre, i perquè puguis posar-ne tant com vulguis.

Una curiositat és que en la major part dels forns i geladeries hi ha una persona que cobra, única i exclusivament. M’explico. En el cas dels forns, agafes amb una safata els pans i les factures (pastes), un depenent les compta, les embolica i et diu el preu, i a continuació vas a caixa, sense cap paper, dius el preu que t’han dit i pagues a aquella persona que es passa el dia asseguda realitzant aquesta tasca. El mateix, però a la inversa, a la geladeria: fas la comanda del tipus de gelat que voldràs –en mida i preu–, pagues i et donen un tiquet, per després lliurar-lo a una altra persona que et farà el gelat. Un bon sistema per generar llocs de feina.

La cinquena diferència. El petó és la salutació més habitual; entre amics, entre companys de feina, amb gent desconeguda, en una reunió, entre dones, entre homes i dones, i també entre homes. Això sí, només un petó. Pocs cops m’he trobat algú que m’estrenyi la mà.

A per la penúltima. Les bosses al supermercat. Les cues interminables dels supermercats són degudes a una gentilesa que alenteix el funcionament del supermercat: els caixers i caixeres són els encarregats de posar en bosses les compres dels clients. Així, a més de cobrar fan aquesta tasca mentre el client mira. És un hàbit que diu molt del tracte cap al client, clar que té una greu conseqüència.

Setena i darrera diferència: la ubicació dels semàfors, que estan situats no a la punta de la cantonada del carrer on ha de parar el vehicle, sinó que estan a l’inici de la següent cantonada. No es tracta d’un tema menor ja que el fet que estigui uns metres desplaçat respecte a la situació dels semàfors catalans, fa que canviï també el funcionament viari. Un amic argentí m’explicava que en la seva visita a Catalunya es va saltar tots els semàfors perquè es fixava no en el semàfor que tocava, sinó en el següent.

Per avui, plego del joc. El proper dia, més. I si algú s’anima a jugar, que no ho dubti!

‘Habemus’ paperetes, però el meu vot serà comptabilitzat per al 20N?

17 Nov

Per fi van arribar les paperetes per votar a les eleccions generals del 20N com a electora temporal a l’estranger i ho van fer el dia 15, un dia abans de la data límit per fer-ne l’enviament. Després de tràmits, trucades, notícies, dubtes i un llarg etcètera, vaig portar el meu vot a Correus el dia 16. El gran dubte és si, després d’haver seguit totes les passes a temps malgrat els diversos inconvenients (sobretot el retard en la recepció de les paperetes), el meu vot (i el de tants altres ciutadans i ciutadanes) serà comptabilitzat a les eleccions del 20N.

Aquesta és la gimcana electoral.

Per començar, com se sol·licita el vot des de l’estranger? Per als electors a l’estranger de forma temporal, cal, primer, inscriure’ns com a no residents al Consolat, i, segon, sol·licitar el vot. Per altra banda, els electors residents a l’estranger per primer cop han hagut de sol·licitar el vot. A totes les eleccions generals anteriors els arribaven directament les paperetes i en aquestes, per primera vegada, va caler sol·licitar-lo. Conec diversos casos en què la carta informativa sobre el canvi de normativa i en la qual s’indicava la data límit per sol·licitar el vot, va arribar un dia després que tanqués el termini de sol·licitud. Així, aquests electors/res han quedat exclosos per haver estat informats fora de termini i per no ser a temps de tramitar la sol·licitud.

Un cop fetes les passes per demanar el vot he esperat les paperetes per poder enviar el meu vot per correu certificat abans del dia indicat, el 16 de novembre.

Primer problema que va sorgir, el retard en la impressió de les paperetes, el conseqüent retard en l’enviament i, per tant, el retard en la recepció de les paperetes, que he acabat rebent el dimarts 15.

El retard en la impressió de les paperetes de la província de Barcelona va ser provocat pels quatre recursos presentats al Tribunal Constitucional per diverses candidatures polítiques per poder-se presentar a les eleccions. Així, les paperetes no van començar-se a imprimir fins dimecres 9 i van sortir en direcció als diversos indrets del món el dijous 10.

Segon problema, s’allarga o no s’allarga el termini d’enviament de les mateixes? Com i de quina manera? Per a qui sí i per a qui no? He trucat en diverses ocasions al Cens Electoral de Barcelona, abans i després de rebre les paperetes. En cada trucada he rebut una resposta diferent: s’allarga el termini però només per als residents permanents a l’estranger en el seu vot per correu però no al Consolat; s’allarga per als temporals fins al 19; s’allarga però només fins al 17, com si fos un vot a Espanya… M’expliquen que aquest supòsit no estava contemplat i que han hagut “d’inventar una decisió”. A la Junta Electoral Central, de Madrid, m’asseguren que els electors/res temporalment a l’estranger podem votar per correu fins al dia 19. S’acceptaran tots els vots que tinguin al matasegells indicat el dia 19, com a màxim. Hi ha diversos grups i fòrums amb queixes.

Tercer problema, el meu vot es comptabilitzarà realment? El vot dels electors de forma permanent a l’estranger, tant si voten en persona com si voten per correu, va al Consolat. Des d’aquesta institució s’envien via balisa diplomàtica tots els vots i, quan arriben aquests, es comptabilitzen.

En canvi, i segons escolto a Catalunya Informació, els vots dels electors/res temporalment a l’estranger, que s’envien a Barcelona –o a la Junta Electoral en qüestió– han d’arribar el dia 20 de novembre per ser comptabilitzats. Quan vaig anar a Correus per enviar el meu vot vaig demanar quants dies trigava en arribar una carta certificada? 10 dies mínim. Així, si va sortir el 16 arribarà a Barcelona el dia 26. I doncs? Aquest vot no serà comptabilitzat? No he votat abans perquè no tenia les paperetes. Havent rebut les paperetes el 15, i davant de tanta confusió, vaig córrer a votar el 16, data límit. Com, de totes maneres, posen una data límit amb la qual és impossible que arribi el vot a temps? Per què no vaig tenir l’opció de fer arribar el meu sobre al Consolat?

Quart problema, el pagament de l’enviament. Per enviar el vot per correu certificat vaig haver de pagar 45 pesos, el que equival a uns 9 euros. Suposadament es tracta de diners reemborsables. Així havia de ser també a les eleccions municipals… i encara estic esperant aquest reemborsament. Clar que per demanar aquest reemborsament, he d’adjuntar un paperet que m’envien des de la Junta Electoral on figura ja impresa la meva adreça argentina, adreça en la qual m’hi trobo de forma temporal. No tindria més sentit adjuntar un número de compte?

Amb tantes complicacions em pregunto:

– quanta gent no haurà pogut votar perquè sent resident permanent a l’estranger va rebre les instruccions passada la data límit per enviar la sol·licitud de vot? (Només 1 de cada deu residents a l’estranger ha sol·licitat el seu voto)

– quanta gent de Barcelona no haurà pogut votar perquè han rebut les paperetes més tard del 16 i, malgrat s’hagi decidit allargar la data, no han rebut la respectiva notificació i per tant no han anat a votar en estar fora de termini?,

– quanta gent haurà enviat el vot però aquest no serà comptabilitzat perquè arribarà més tard del dia 20N?, i

– quanta gent no haurà volgut votar en veure que enviar el sobre té un cost de gairebé 10 euros?

Si la voluntat era reduir el nombre de votants en aquestes eleccions, la prova ha estat superada.

Que el 20N tinguem sort!