El dia que Buenos Aires va esdevenir Palermo

1 Aug

Corria l’any 2050 quan, finalment, Buenos Aires va deixar d’existir. Les impremtes d’arreu del món es fregaven les mans per la quantitat de nous mapes mundi que caldria imprimir atesa la “desaparició” de la capital argentina. La gent gran del país no se’n sabia avenir, es preguntaven si serien capaços d’adaptar-se al canvi. I a molts els hi va sorgir el mateix dubte: què seria del tango cantat per Carlos Gardel amb lletra d’Alfredo Le Pera ‘Mi Buenos Aires querido’?

Sí, Buenos Aires havia deixat d’existir. Havia passat a anomenar-se Palermo. Així la nova capital de l’Argentina i el bressol del tango eren, des d’aquell moment, Palermo.

Què va provocar aquell canvi? No va ser una decisió presa d’un dia per a l’altre. Ja feia temps que es llegien indicis del que finalment va acabar passant. I el màrqueting immobiliari en va ser el responsable.

Palermo havia estat un barri porteny més, fins que poc a poc va començar a despertar l’interès d’inversors i estrangers. Tots els qui venien de fora de la ciutat trobaven a Palermo el seu espai de tranquil·litat i de bohèmia. Es tractava d’una bohèmia sense sensació d’inseguretat, una bohèmia plena de bars i botigues fashion, una bohèmia amb grans parcs on prendre mate.

Si bé inicialment el barri de Palermo estava dividit en Palermo Viejo i Palermo Chico, i la resta era conegut tan sols com a Palermo, de forma palatina van començar a sorgir nous subbarris o noves denominacions més modernes, com Palermo Soho, Palermo Hollywood, Palermo Sensible, Palermo Chic, Palermo Queens, Palermo Vip… Tots els estrangers que arribaven a Buenos Aires volien viure a Palermo. Les immobiliàries no donaven a l’abast. L’oferta dels pisos no podia cobrir tanta demanda, així que les immobiliàries van començar a pensar en possibles solucions per satisfer els seus clients. I la van trobar: començarien a estendre el nom de Palermo als barris adjacents. Així, Chacarita va començar a conèixer-se com Palermo Dead, ja que allà s’hi trobava el Cementiri de Chacarita. El barri de l’Almagro, on es trobava el major percentatge de teatres alternatius, va passar a denominar-se Palermo Off. La part de Belgrano on es trobava el barri xinès va rebatejar-se com Palermo Chinatown. I així va el nom de Palermo va anar imposant-se sobre els noms tradicionals dels barris de Núñez, de Villa Urquiza, de Recoleta, de San Telmo, de Constitución, de Flores, de Caballito…

El barri que més resistència va oferir va ser la Boca. Va intentar, per tots els mitjans, impedir ser absorbida per aquella Palermo, abans Buenos Aires, de grans dimensions… Manifestacions, pancartes, debats… Els veïns sortien al carrer a diari i s’utilitzaven arguments de pes com que no era possible modificar el nom del barri ja que aquest donava nom a un dels principals equips de futbol de la ciutat, el Boca Juniors. Si desapareixia la Boca, el Boca Juniors quedava tocat de mort. Però els proPalermo també van tenir una resposta contundent davant d’aquest qüestionament: l’històric club Boca Juniors també seria rebatejat amb el nom Palermo, i ho faria en honor a l’exfutbolista Martín Palermo, ídol popular de l’afició de l’equip i màxim golejador del Boca amb 236 gols.

Amb la caiguda del barri de la Boca, Buenos Aires com a tal va desaparèixer. El seu nom s’esborrava dels mapes i passava a ser denominada Palermo.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: