Archive | August, 2011

Immersió lingüística (1)

9 Aug

Des que vaig arribar a Buenos Aires han canviat algunes coses en el meu dia a dia. Quan sona el despertador i em llevo, ja no esmorzo zumo de piña o de melocotón. Ara esmorzo jugo de ananá o de durazno, que malgrat tot, tenen el mateix sabor.

Per vestir-me, al meu armari trio entre la meva roba habitual. Ara bé, ja no ho faig entre faldas, camisetas y abrigos, sinó que trio entre polleras, remeras y tapados.

Per anar a la feina he deixat de caminar cinco minutos para coger el metro, perquè resulta que ara ando cuatro cuadras para tomar el subte. Sí, aquí les distàncies no es mesuren en temps, es mesuren en quadres, una qüestió que té molta lògica per als argentins. Per a ells això és exactitud, i no calcular en minuts ja que la velocitat de cada persona és diferent i, per tant, no es pot determinar una distància en temps.

Les meves salutacions han passat del plural al singular: del buenos días tradicional al buen día porteny. No sé si es tracta d’una qüestió d’economitzar el llenguatge o si hi ha un altre motiu de pes que encara no he descobert…

No me doy prisa per arribar als llocs a temps, me apuro tot i que gairebé no seria ni necessari, atès que a Buenos Aires és costum arribar, com a mínim, quinze minuts tard a qualsevol trobada amb amics. La puntualitat diria que, fins i tot, està mal vista.

Si dino a un restaurant, faig la meva comanda al mozo, a qui pràcticament de forma indiscutible hauré de deixar una propina del 10%. Si no, dino els plats que em cuino, a base de chauchas, arvejas o porotos, és a dir, de mongetes tendres, pèsols o mongetes blanques.

Passejo pel carrer i no veig a hombres guapos y mujeres guapas. Han passat a ser hombres lindos y mujeres lindas. Clar que la terminologia, no modifica el grau de bellesa. Camino per la vereda perquè no m’atropellin els autos i doblo a la derecha o a la izquierda, en funció del meu destí.

Al súper, carrego les meves compres al changuito; a casa, bec aigua de la canilla; al carrer, vaig amb mil ulls perquè no me afanen; les coses ja no em posen de mal humor, han passat a darme bronca; tot allò que abans era increíble ara és bárbaro; i he passat d’estar súper feliz a ser refeliz.

Tota una immersió lingüística la que estic experimentant!

Advertisements

El dia que Buenos Aires va esdevenir Palermo

1 Aug

Corria l’any 2050 quan, finalment, Buenos Aires va deixar d’existir. Les impremtes d’arreu del món es fregaven les mans per la quantitat de nous mapes mundi que caldria imprimir atesa la “desaparició” de la capital argentina. La gent gran del país no se’n sabia avenir, es preguntaven si serien capaços d’adaptar-se al canvi. I a molts els hi va sorgir el mateix dubte: què seria del tango cantat per Carlos Gardel amb lletra d’Alfredo Le Pera ‘Mi Buenos Aires querido’?

Sí, Buenos Aires havia deixat d’existir. Havia passat a anomenar-se Palermo. Així la nova capital de l’Argentina i el bressol del tango eren, des d’aquell moment, Palermo.

Què va provocar aquell canvi? No va ser una decisió presa d’un dia per a l’altre. Ja feia temps que es llegien indicis del que finalment va acabar passant. I el màrqueting immobiliari en va ser el responsable.

Palermo havia estat un barri porteny més, fins que poc a poc va començar a despertar l’interès d’inversors i estrangers. Tots els qui venien de fora de la ciutat trobaven a Palermo el seu espai de tranquil·litat i de bohèmia. Es tractava d’una bohèmia sense sensació d’inseguretat, una bohèmia plena de bars i botigues fashion, una bohèmia amb grans parcs on prendre mate.

Si bé inicialment el barri de Palermo estava dividit en Palermo Viejo i Palermo Chico, i la resta era conegut tan sols com a Palermo, de forma palatina van començar a sorgir nous subbarris o noves denominacions més modernes, com Palermo Soho, Palermo Hollywood, Palermo Sensible, Palermo Chic, Palermo Queens, Palermo Vip… Tots els estrangers que arribaven a Buenos Aires volien viure a Palermo. Les immobiliàries no donaven a l’abast. L’oferta dels pisos no podia cobrir tanta demanda, així que les immobiliàries van començar a pensar en possibles solucions per satisfer els seus clients. I la van trobar: començarien a estendre el nom de Palermo als barris adjacents. Així, Chacarita va començar a conèixer-se com Palermo Dead, ja que allà s’hi trobava el Cementiri de Chacarita. El barri de l’Almagro, on es trobava el major percentatge de teatres alternatius, va passar a denominar-se Palermo Off. La part de Belgrano on es trobava el barri xinès va rebatejar-se com Palermo Chinatown. I així va el nom de Palermo va anar imposant-se sobre els noms tradicionals dels barris de Núñez, de Villa Urquiza, de Recoleta, de San Telmo, de Constitución, de Flores, de Caballito…

El barri que més resistència va oferir va ser la Boca. Va intentar, per tots els mitjans, impedir ser absorbida per aquella Palermo, abans Buenos Aires, de grans dimensions… Manifestacions, pancartes, debats… Els veïns sortien al carrer a diari i s’utilitzaven arguments de pes com que no era possible modificar el nom del barri ja que aquest donava nom a un dels principals equips de futbol de la ciutat, el Boca Juniors. Si desapareixia la Boca, el Boca Juniors quedava tocat de mort. Però els proPalermo també van tenir una resposta contundent davant d’aquest qüestionament: l’històric club Boca Juniors també seria rebatejat amb el nom Palermo, i ho faria en honor a l’exfutbolista Martín Palermo, ídol popular de l’afició de l’equip i màxim golejador del Boca amb 236 gols.

Amb la caiguda del barri de la Boca, Buenos Aires com a tal va desaparèixer. El seu nom s’esborrava dels mapes i passava a ser denominada Palermo.